+34 93 416 12 20 contacte@opc.cat
Peris Leconomic

“Si ens haguessin preguntat als organitzadors no hi hauria tants palaus de congressos”

(L’Econòmic) L’Associació d’Empreses Organitzadores de Congressos i Reunions agrupa les principals firmes d’un sector reduït -són poques empreses i amb pocs treballadors- però amb una gran capacitat d’influència. Elles decideixen on es fan les trobades i coordinen tota una indústria: hostesses, restauradors, muntadors, tècnics, intèrprets, etc. “Som els directors d’orquestra”, diu Rafel Peris, president d’OPC Catalunya des de fa tres anys.

Ara que es parla tant de les molèsties del turisme de masses a les ciutats, el visitant de negocis no provoca mai queixes.

Al contrari. Tothom parla de turisme de congressos i defensa aquest tipus d’activitat. Però el cert és que mai han buscat la nostra interlocució, i això que tenim molt a dir. Ningú mai ens ha convocat per parlar d’estratègia. Ni abans que es parlava d’Eurovegas ni ara que es fa de BCN World.
Doncs un dels arguments que fan servir els promotors d’aquests projectes en la seva defensa és que portaran congressos.

No sé quin tipus de congressos vindran, perquè entre el 80% i el 90% de les activitats congressuals que estem organitzant són científiques, finançades principalment per la indústria farmacèutica, que té un codi deontològic que li prohibeix allotjar assistents en hotels de cinc estrelles i anar a llocs de joc.
Ja ho han dit als promotors de BCN World?

Insisteixo que no hem tingut cap mena de contacte. Però de congressos no en faran, en tot cas incentius o convencions empresarials. Estem replicant el model que ens ha portat a tenir palaus de congressos buits a cada municipi. Tirar pel dret sense preguntar a qui estem en contacte amb la gent que vol fer els congressos i sabem què és el que es necessita.
I què fem ara amb els molts palaus de congressos que hi ha?

A nosaltres ens regalen palaus a canvi que portem congressos, però és molt difícil en segons quins llocs. Això era un error total des del principi. No es poden fer congressos allà on no hi hagi una bona comunicació ni capacitat hotelera. La sort que hem tingut és que ha arribat l’AVE a les quatre capitals catalanes, perquè a Girona, per exemple, no podies fer res perquè no tenies com arribar-hi.
Quins elements situen bé una ciutat?

Bàsicament necessites infraestructura per dur-lo a terme, allotjament i comunicacions. A àmbit internacional ajuda que la gent hi vulgui anar. Per això Barcelona s’ha enfilat al quart lloc a Europa com a destinació de congressos, perquè la gent vol venir. Els organitzadors saben que si el porten a Barcelona vindrà més gent. Molts dels nostres clients són representants locals d’organitzacions que han demanat que es faci a Barcelona. Hem d’evitar espatllar-ho.
Què vol dir?

Les notícies sobre el turisme de borratxera que hem tingut aquest agost poden posar en risc tot el que hem aconseguit.
Han detectat alguna cosa?

No de moment. Però pensem que pot afectar. A mi m’ha passat que quan he proposat algun espai prop de les Rambles, m’han arrufat el nas perquè pensen que els atracaran. La por de la delinqüència ha baixat aquests últims mesos gràcies a l’esforç en seguretat. Per això les notícies de la Barceloneta ens han de fer posar en alerta.
Però el gran congrés de cardiologia que s’ha celebrat fa poques setmanes ha estat tot un èxit.

Sí. Aquests grans congressos que porten més de 30.000 assistents solen estar organitzats per firmes estrangeres. Però per a la ciutat són importantíssim per la riquesa que comporten però també pel ressò mediàtic internacional que aconsegueixen i que criden cap a Barcelona altres reunions. Paral·lelament al congrés de cardiologia, els diferents membres de l’associació hem estat organitzant altres congressos. La meva empresa, per exemple, n’ha muntat un de neurofibromatosi al qual han vingut unes 300 persones de tot Europa. Més del 50% dels congressos tenen menys de 500 assistents.
Com han viscut la crisi?

No n’hem sortit tan mal parats com altres sectors. Malgrat que hi ha hagut gran desaparicions com ara Viajes Marsans o Iberia Congresos, que l’ha absorbit Barceló, i algun colós internacional que ha desaparegut. Ara bé, l’ estructura de la majoria dels OPC és molt petita; la mitjana de treballadors estava abans de la crisi en 6,5 persones. Aleshores l’adaptació a la crisi no ha estat traumàtica.
Perquè de congressos se n’han continuat fent?

Els incentius i les convencions van caure en picat. Però els congressos, que tenen un perfil més científic i que estan molt pautats en el temps, s’han continuat fent, però s’han vist afectats perquè la indústria farmacèutica no podia pagar els preus d’abans. També ens ha perjudicat molt la pujada de l’IVA cultural al 21%. En canvi no hem pogut apujar les quotes perquè els metges també han patit. Per tant, hem tingut menys recursos per fer coses. Hi ha congressos que s’han reduït un 60-70%. Ara sembla que torna a canviar de mica en mica la tendència.
S’està recuperant?

Ara sembla que torna a augmentar. Però si el congressista pot estalviar-se l’allotjament, va i torna el mateix dia. En conseqüència hem hagut d’adaptar els congressos i ara mirem de fer-los en cap de setmana: divendres tarda i dissabte matí, per exemple. Això es fa per evitar que els metges perdin dies de formació que no tenen.